-
Ruta pels Pirineus amb nens
Natura. Improvisació. Desconnexió. Connexió. Ruta. Pirineus. Excursions. Activitats. Tranquil·litat. Descobrir. Redescobrir. Compartir. Aquesta era part de la pluja d’idees que definien les vacances d’aquest estiu. Un estiu diferent. Un estiu per normalitzar una nova realitat. Un estiu amb ganes, un cop més, de connectar amb tot allò que ens aporta un viatge. Aquesta vegada, però, potser, amb menys expectatives. A menys quilòmetres de distància. Amb menys temps per preparar. Un viatge, però, que desitjàvem fer més mai. Un regal. Un viatge sempre és un regal. I un viatge als Pirineus és el millor regal que ens podíem fer aquest estiu. Volíem fer una ruta en camper. Una ruta en camper…
-
Pinzellades d’una ruta amb olor a verd
Sona una cançó per la ràdio «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo que nunca he merecido…» La mare la canta. Jo també. Aquests dies és una de les cançons que més cantem. El pare, conduint, em busca, de tant en tant, la mirada a través del retrovisor. Jo li somric. I segueixo cantant. El paisatge és cada vegada més verd. I les muntanyes, més altes. Quan arribarem?, pregunto. Arribarem quan nosaltres vulguem. Pararem on nosaltres decidim. Veurem allò que ens anirem trobant. M’explica la mare. Jo segueixo cantant. «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo…
-
Pinzellades d’un viatge a la terra del gel
Paisatges amagats darrere la boira. Cràters banyats pel blau turquesa. Salts d’aigua que et deixen sense alè. Un estol de petits ocells amb el bec d’un taronja intens. Rius de lava sense fi. Paleta de colors impossibles. Dies sense nit. Esquerdes d’una terra en constant moviment. Bombolles d’aigües calentes. Decorats d’un paisatge imaginat. El vent acaronant les nostres galtes. Formes de gel nedant per un llac de blaus. Natura viva. Natura en estat pur. Ramats d’ovelles en forma de núvols ensucrats. Solitud. Calma. Tranquil·litat. Silencis trencats pel cruixir del gel. De lluny… el llom d’una balena. Pinzellades d’un viatge per la terra del gel… És dijous. L’últim dijous d’aquest mes…
-
Ruta per terres angleses: crònica d’un viatge pendent
«I really hope the situation improves as soon as possible and we’d love to welcome you to the Cotswolds when it does. Kind regards.». Així es va acomiadar en Tim. Era un vint-i-set de març i aquest va ser l’últim correu del propietari de la casa on havíem de passar tres nits a les Cotswolds. Ho teníem tot preparat. Imaginat. Contractat. Pensat. Era el nostre viatge de Setmana Santa. Un viatge que no havia de ser. I és que aquest viatge, com molts altres, ara no es poden fer. Una realitat fora del que ens podíem imaginar unes setmanes abans formava part del nostre present. Del nostre. I el de…
-
100 coses que faria (una altra vegada) en un viatge a la Costa Oest
Un viatge és la suma de moments lligats a uns llocs. Unes experiències viscudes que queden connectades, per sempre, per on passes. Un viatge a la Costa Oest d’Estats Units és connectar-ho a la bonica ciutat de San Francisco, a paisatges tan espectaculars com el Grand Canyon, Monument Valley o Horseshoe Bend, a parcs nacionals, a ciutats que es desperten de nit, als colors ataronjats d’Antelope Canyon, al blau del Pacífic o al color d’un miratge a Death Valley. És connectar-ho, sobretot, a hores i hores viatjant per carreteres de rectes sense fi. Ho tornaria a fer. Ara mateix tornaria a fer aquest viatge amb tot això… 1. A l’avió,…
