-
Pinzellades d’un viatge al país del Lego
Al juliol vam anar a Dinamarca buscant la fresqueta i la tranquil·litat i… la vam trobar! Quin país tan bonic! Horitzons infinits pintats de color verd, plugims acaronant la cara, ovelles pasturant al costat d’un mar en marea baixa, teulades fetes de canya, boscos amb olor a molsa, passejades en bicicleta sota un cel ennuvolat, peces de colors construint el país del Lego, l’univers dels contes d’Andersen fet realitat, parcs infantils per passar-hi hores i més hores, cases de colors d’un port fet postal, una sirena amb la mirada perduda, aire pur, molts silencis, més riatlles, nits curtes, … i molins. Molts molins. Jo els veia tots. I els senyalava…
-
Pinzellades d’una ciutat vestida de nadal
És desembre. És de nit. I d’un cel sense estrelles, la neu ens dona la benvinguda. Guants, gorra, samarretes, jersei, jaqueta. Preparats pel fred volíem deixar-nos seduir per una ciutat que, diuen, és una de les més boniques quan es vesteix de nadal. I ens va seduir… Palaus pintats de blanc trencat quasi groc amb jardins sense final, teulades de verd maragda, un palau de l’òpera, un palau reial. Palaus i més palaus. Postals, tasses, gerros, imans… souvenirs amb la cara d’una dona de somriure pàl·lid i de cabells llargs ben pentinats. Corals entonant nadales en escenaris improvisats. Al mig de la plaça una escultura d’un home dalt d’un cavall.…
-
Pinzellades d’un viatge amb gust a Bretzel
És bonic veure el món des d’una motxilla, darrere l’esquena del pare i al compàs de les seves passes. M’agrada que em portin. Que em passegin. Bado mirant al meu voltant. Si miro el terra senyalo les floretes o un rierol, si miro el cel… sempre veig un ocell o la fumarola blanca que deixa algun avió al seu pas. M’agrada que el ritme i el camí el decideixin els altres. Jo em deixo portar. I miro. Observo. Giro el cap per veure allò que deixem enrere. Em relaxo. Em relaxo tant que sovint m’atrapa una son molt dolça mentre els pares segueixen el seu camí. M’agrada veure el món…
