Ruta del Trencapinyes i el mirador dels Orris amb nens
«Miro dalt dels arbres i no el veig. Només el sento. El sento molt a munt. Miro, en silenci, totes les branques d’un pi molt alt. “El sents, mama?”, pregunto fluixet. Ella em fa que sí amb el cap. I seguim mirant cap a munt. Sense moure’ns. Sense fer soroll. Em canso i baixo la mirada. Al terra, moltes pinyes caigudes. Muntanyetes de pinyes. N’agafo una i me la guardo. Un petit tresor. “En veig un!”, diu de sobte el pare senyalant amb el dit. Torno a mirar a munt. Jo també el veig. Petitó. Dalt de tot. És de color vermell, o taronja. No ho sé ben bé. Però el veig. Jo també el veig. Veig un trencapinyes.»
El trencapinyes és un ocellet petitó que podem trobar dins dels boscos d’una de les rutes proposades a l’Alt Berguedà, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Un ocell que es caracteritza pel seu bec creuat i fort que li permet obrir les pinyes per extreure’n el pinyons. Pel color del seu plomatge podem saber si són mascles o femelles. El mascle és de color ataronjat i la femella, gris verdosa.
A l’itinerari interpretatiu de la Ruta del Trencapinyes s’hi poden veure volar aquests ocellets dins el bosc de pi negre o jugar a trobar pinyes que han estat obertes per ser menjades per aquest animalet tan singular. Una ruta circular de 2,5 quilòmetres fàcil i ben senyalitzada per a poder fer en família.
Com arribar-hi
Per arribar al punt de sortida d’aquest itinerari senyalitzat, cal agafar la carretera del Coll de Pal, la BV-4024, que surt de Bagà. Seguint el curs del riu Gréixer, passarem pel llogaret de Gréixer i pel mirador de la Devesa del paller. Al cap d’uns 15 quilòmetres, a mà esquerra, i enmig d’un revolt pronunciat, hi ha un petit espai per aparcar i el senyal de punt de sortida de la ruta.
Pas a pas
El protagonista de l’excursió, el trencapinyes, és el que ens guiarà. I ho farà a través de senyals amb la ruta que porta el seu nom i de fites amb la seva imatge. No hi ha pèrdua.
Tot i que la ruta es pot realitzar indistintament en els dos sentit de la marxa, recomanem fer-la seguint l’ordre de les agulles del rellotge. És el sentit més intuïtiu a l’hora de fer, el més freqüentat i el que està senyalitzat.
Comencem?
El camí s’endinsa per un bosc de pi negre a través d’una pista forestal. S’avança de forma fàcil seguint la petita pendent. Si s’està atent, ja se sent el cant dels trencapinyes. A la primavera és quan se’n poden veure més. Se’ls pot veure saltant de branca en branca o intentant treure els pinyons d’alguna pinya. Els plafons informatius que es van trobant durant la ruta ens expliquen com diferenciar el mascle de la femella, com tenen el bec o què mengen.
Després, més o menys, d’un quilòmetre de pista i quan s’acaba el bosc s’arriba a un prat. Una gran esplanada, una font, un bevedor. Un bon lloc per fer un pícnic. Hi ha qui arriba fins aquí en cotxe. És una opció.
Enlloc d’agafar la pista que arriba directe al prat, hi ha l’opció de fer una petita variant. Una ruta paral·lela i menys transitada per arribar al mateix punt del recorregut. Des del lloc de sortida, a l’esquerre, neix un corriol que baixa direcció al refugi de Rebost. La pendent és pronunciada, però sense cap dificultat. Amb les vistes del Pedraforca en tot moment, s’arriba a una petita pista forestal. És el GR 150, un tram de la ruta de la Cavalls del Vent. Seguint la pista, a la dreta fent pujada, s’arriba fins al mateix prat.
A l’esquerre del prat surt una passarel·la i un corriol fins al mirador dels Orris. És un dels atractius de la ruta. Un balcó al Parc Natural del Cadí-Moixeró amb una vista espectacular de la vall de Gréixer i el massís del Pedraforca al fons. El Moixeró, el Cadí, la cara sud de la Tosa, les Serra del Verd i la Serra d’Ensija. Uns plafons ajuden a localitzar-ho tot.
Tornant a la ruta, el camí continua voltant el prat i pujant per la pista forestal amb una mica més de pendent. Hi ha senyals del GR-150. S’arriba a un encreuament. Les estanques pintades de groc ens indiquen el camí a seguir. Es deixa la pista principal a l’esquerra, direcció a Coll de Pal, i es baixa cap a un prat. És el Pla de Bagà, una zona de pastura que fa de mirador natural de la vall del Llobregat.
Es travessa el prat i s’agafa el corriol que s’endinsa al bosc. Més plafons informatius del Trencapinyes fan d’aquesta ruta tot un aprenentatge. El corriol fa baixada i arriba al punt d’inici.
FULL de RUTA
(La nostra ruta en poques paraules)
Ruta senzilla que descobreix la fauna de la serra del Cadí, especialment l’ocell que s’alimenta de les pinyes, que aconsegueix trencar amb el seu bec punxegut i creuat.
Comarca: Berguedà
Municipi: Bagà
Punt de sortida: Quilòmetre 15 de la Carretera del coll de Pal
Distància: 2,5 Km
Durada: 1h i 20 min.
Dificultat: baixa
Tipus de ruta: circular
Edat recomanada: a partir de 3 o 4 anys
Un apunt: Per arribar al mirador de Els Orris es pot fer en cotxet. Des de l’aparcament de la Ruta del Trencapinyes són uns 900 metres de pista i s’arriba al mirador per una passarel·la adaptada d’uns 100 metres des de l’àrea de pícnic.
Localització en el mapa
NOTA: Totes les excursions publicades en aquest blog les hem fetes en família. Les edats proposades en aquestes rutes estan basades en la distància, el desnivell, la dificultat (baixa, mitjana o alta) i en la nostra experiència. Cada nen o nena té el seu ritme i les seves característiques psicomotrius.
També us pot agradar
Pla de l’Àliga amb nens
Lago di Carezza amb nens: passejant pels colors de l’arc de Sant Martí.
