Pinzellades d’una ruta amb olor a verd
Sona una cançó per la ràdio «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo que nunca he merecido…» La mare la canta. Jo també. Aquests dies és una de les cançons que més cantem. El pare, conduint, em busca, de tant en tant, la mirada a través del retrovisor. Jo li somric. I segueixo cantant. El paisatge és cada vegada més verd. I les muntanyes, més altes.
Quan arribarem?, pregunto. Arribarem quan nosaltres vulguem. Pararem on nosaltres decidim. Veurem allò que ens anirem trobant. M’explica la mare. Jo segueixo cantant. «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo que nunca he merecido…». I miro, un cop més, el pare pel retrovisor. Davant seu, una carretera. L’inici de la nostra ruta pel Pirineu en camper. Una ruta feta de pinzellades amb olor a verd…
Un poble emmurallat. Una plaça porxada feta per badar. Picaportes rovellats. Valls en forma de circ. Un prat verd preparat per estira-m’hi i fer la croqueta. Pedres apilades i fent equilibris per guiar-nos en el camí. Un plànol. Un mapa. Una senyora amb xiruques ens diu “Buenos días”.
Un salt d’aigua que es veu des de lluny. El nom d’un poble que porta una de les meves lletres. Una carretera estreta i d’un sol sentit. Un cabirol despistat que vol creuar. Rius que baixen amb força. Un campanar amb forma de torre o una torre en forma de campanar. Un pastor munyint una ovella. Muntanyes altes. Finestres amb porticons pintats de color pastel. Una parada on venen formatges. Cases amb feixes de llenya ben posada. Un petit tren groc circulant molt a prop del cel. Muntanyes molt altes. No hi ha núvols.
Ramats d’ovelles mig esquilades taquen de blanc un prat verd. Un llac fet de blaus. Nits sota la fresca. El so dels esquellots em desperten. Marques blanques i vermelles que ens indiquen un camí a seguir. Un excursionista amb un gos de cua llarga i brut de fang em saluda, “Bonjour”. Una vall que hi regalimen salts d’aigua. Tretze, catorze, quinze voltors volant sobre un mateix eix. Un pont de pedra amb història. Muntanyes emmirallades dins d’un llac. Una marmota s’amaga dins el seu cau. De lluny, un ball de llamps i trons es va acostant. Nit de pluja.
Carreteres que pugen. Carreteres que baixen. Un ciclista vestit de rosa. Noms escrits a l’asfalt. Un mar de boira sota els meus peus. Revolts i més revolts. Un altre ciclista vestit de groc. Un cel fet d’estrelles. Als meus llavis, restes d’una crepe de xocolata. Una caseta de pastor. Unes pistes d’esquí sense neu. Un cavall amb la cresta de pel blanca es deixa acaronar.
Són les pinzellades de la nostra ruta pels Pirineus. Una ruta pels Pirineus en camper.
Aquest article va guanyar el segon premi a millor post de viatges a l’edició 2021 dels Premios con B que convoca cada any Barcelona Travel Bloggers
