-
Els mercats de nadal de Viena
A partir de mitjan de novembre els mercats de nadal, els anomenats Weihnachtsmärkte, prenen protagonisme a la ciutat de Viena. N’està ple. Cada mercat té les seves característiques, el seu estil, la seva història… fins i tot té la seva pròpia tassa. Si prens un vi calentet, els anomenats glühwein, en un dels mercats de Viena tens l’opció de quedar-te, pagant, la seva tassa com a record. Tasses de color vermell, tasses en forma de bota, tasses amb un paisatge hivernal pintat amb pinzell fi. Hi ha tantes tasses com mercats. I és que Viena, amb uns vint mercats nadalencs, és una de les millors ciutats a visitar si vols…
-
Simfonia d’un desembre a Viena en re major
Viena, com totes les grans ciutats, té una llarga llista de coses a fer. I la llista també és llarga quan penses amb els més petits: el museu de la música, la casa del mar, el Prater, el zoo o fins i tot dins el mateix palau Schönbrunn, on hi ha una sala pensada perquè els nens i les nenes es puguin disfressar d’autèntics personatges del segle XVIII. Anant al desembre, però la prioritat era una altra. Volíem passejar els carrers, els jardins, les avingudes, veure els edificis des de fora i, sobretot, visitar molts dels seus mercats nadalencs. Volíem veure la ciutat vestida de nadal. I teníem tres nit…
-
Sonata d’un desembre a Viena en do menor
L’any el volíem acabar regalant-nos una escapada en una de les ciutat més boniques d’Europa: Viena. Volíem passejar pels seus carrers empedrats, caminar pels jardins dels seus palaus, escoltar la música dels seus millors compositors, menjar una carn arrebossada boníssima, pujar a una nòria centenària, viatjar per les seves avingudes en tramvia i, sobretot, visitar els seus mercats nadalencs. Volíem descobrir l’encant de la capital austríaca al mes de desembre. Transport públic a Viena: com ens vam moure Viena és una ciutat per a passejar-la. Moltes de les coses que volíem visitar eren a prop les unes de les altres: el palau Imperial Hofburg, la Catedral de Sant Esteve, el…
-
Pinzellades d’un viatge al país del Lego
Al juliol vam anar a Dinamarca buscant la fresqueta i la tranquil·litat i… la vam trobar! Quin país tan bonic! Horitzons infinits pintats de color verd, plugims acaronant la cara, ovelles pasturant al costat d’un mar en marea baixa, teulades fetes de canya, boscos amb olor a molsa, passejades en bicicleta sota un cel ennuvolat, peces de colors construint el país del Lego, l’univers dels contes d’Andersen fet realitat, parcs infantils per passar-hi hores i més hores, cases de colors d’un port fet postal, una sirena amb la mirada perduda, aire pur, molts silencis, més riatlles, nits curtes, … i molins. Molts molins. Jo els veia tots. I els senyalava…
-
Pinzellades d’una ciutat vestida de nadal
És desembre. És de nit. I d’un cel sense estrelles, la neu ens dona la benvinguda. Guants, gorra, samarretes, jersei, jaqueta. Preparats pel fred volíem deixar-nos seduir per una ciutat que, diuen, és una de les més boniques quan es vesteix de nadal. I ens va seduir… Palaus pintats de blanc trencat quasi groc amb jardins sense final, teulades de verd maragda, un palau de l’òpera, un palau reial. Palaus i més palaus. Postals, tasses, gerros, imans… souvenirs amb la cara d’una dona de somriure pàl·lid i de cabells llargs ben pentinats. Corals entonant nadales en escenaris improvisats. Al mig de la plaça una escultura d’un home dalt d’un cavall.…
-
Pinzellades d’un viatge amb gust a Bretzel
És bonic veure el món des d’una motxilla, darrere l’esquena del pare i al compàs de les seves passes. M’agrada que em portin. Que em passegin. Bado mirant al meu voltant. Si miro el terra senyalo les floretes o un rierol, si miro el cel… sempre veig un ocell o la fumarola blanca que deixa algun avió al seu pas. M’agrada que el ritme i el camí el decideixin els altres. Jo em deixo portar. I miro. Observo. Giro el cap per veure allò que deixem enrere. Em relaxo. Em relaxo tant que sovint m’atrapa una son molt dolça mentre els pares segueixen el seu camí. M’agrada veure el món…
