-
La Vall de Núria: un racó entre muntanyes
El rellotge penjat de la façana de la caseta de l’estació marcava l’hora. De lluny, un xiulet agut ens avisava que arribava el tren cremallera. Amb els ulls ben oberts, volia ser la primera en veure’l arribar. Era la meva primera vegada, i no seria l’última, de rebre amb un somriure aquell tren de color blau que em portaria en un dels llocs més especials dels Pirineus. Amb les motxilles penjades a l’esquena, pugem. Els seients són verds i els finestrals ben grans. Jo sec a la falda de la mare. Ho vull veure tot. El xiulet torna sonar. I el tren cremallera, a poc a poc, comença a circular.…
-
Viatjar des de casa
Em dic Nora. Tinc cinc anys. I fa trenta-vuit dies que estic a casa. Confinada. Els pares m’han explicat a través de contes que en aquests moments el món s’ha aturat. Estem en una pandèmia. I el protagonista de la història és un virus que porta corona. Un virus que ha obligat que tots i totes seguim fent tot allò que fèiem, però… dins de casa. Tot un repte! Hores de corredisses pel passadís. Salts al sofà. Passo pàgines i més pàgines de tots els contes. El pare em prepara una activitat. La mare està concentrada corregint. Jugo a la cuineta. Vull estendre la roba. Pinto un drac verd amb…
-
Les Valls d’Àneu: racons per descobrir
Una caseta de fusta. Un càmping. Dormir en una llitera. Què més podia demanar? La veritat és que amb tres anys jo no necessitava res més. Pujar i baixar de la llitera. Entrar i sortir de la caseta. Córrer. Saltar. Cantar. El que no sabia és que aquell càmping amb casetes de fusta que tenien lliteres estava al bell mig d’un dels entorns més bonics dels Pirineus: les Valls d’Àneu. Teníem quatre dies per davant per recórrer alguns dels seus racons. Sense pressa. Sense plans marcats. Volíem deixar-nos seduir pel paisatge d’un mes de maig que encara seguia tenyit pels colors de l’hivern i que l’aigua prenia la seva força.…
També us pot agradar
Aitona en flor
-
Ruta per terres angleses: crònica d’un viatge pendent
«I really hope the situation improves as soon as possible and we’d love to welcome you to the Cotswolds when it does. Kind regards.». Així es va acomiadar en Tim. Era un vint-i-set de març i aquest va ser l’últim correu del propietari de la casa on havíem de passar tres nits a les Cotswolds. Ho teníem tot preparat. Imaginat. Contractat. Pensat. Era el nostre viatge de Setmana Santa. Un viatge que no havia de ser. I és que aquest viatge, com molts altres, ara no es poden fer. Una realitat fora del que ens podíem imaginar unes setmanes abans formava part del nostre present. Del nostre. I el de…
-
Fuerteventura: l’illa de la desconnexió
Fuerteventura és especial. Declarada reserva de la biosfera per la Unesco, aquesta illa canària et regala calma, platges verges, desert de dunes, illetes amb nom d’animal, carreteres perdudes, paisatges nus i monocromàtics, volcans adormits, oasis, camps de lava, cabres, esquirols i algun molí. Fuerteventura és una illa humil, feta de terra volcànica i ventilada pel vent. El paradís pels surfistes i la desconnexió per la gent que, com nosaltres, troba en aquest racó de món una terra sense pressa i on l’hivern és primavera. Fuerteventura és un trosset d’Àfrica en forma d’illa al mig de l’Atlàntic que ens va enamorar la primera vegada i que vam voler deixar-nos reenamorar una…
-
100 coses que faria (una altra vegada) en un viatge a la Costa Oest
Un viatge és la suma de moments lligats a uns llocs. Unes experiències viscudes que queden connectades, per sempre, per on passes. Un viatge a la Costa Oest d’Estats Units és connectar-ho a la bonica ciutat de San Francisco, a paisatges tan espectaculars com el Grand Canyon, Monument Valley o Horseshoe Bend, a parcs nacionals, a ciutats que es desperten de nit, als colors ataronjats d’Antelope Canyon, al blau del Pacífic o al color d’un miratge a Death Valley. És connectar-ho, sobretot, a hores i hores viatjant per carreteres de rectes sense fi. Ho tornaria a fer. Ara mateix tornaria a fer aquest viatge amb tot això… 1. A l’avió,…
