El Delta de l’Ebre: postals de setembre
Platges que camines i camines i no t’enfonses. Petits deserts de dunes suaus. La immensitat d’un cel sense fi. Casetes blanques. Darrere dels binocles, un ocell de coll llarg esperant pescar un peixet. Un far pintat de blanc i vermell a la llunyania. Un estol de flamencs volant esquitxa de rosa un cel blau. Sorra fina, molt fina. Pescadors traient peixos platejats de dins l’aigua. Segueixo amb la mirada el ball d’un grup d’ocells que planegen sobre un camp d’arròs. Per què no tenen dents els ocells?, pregunto. Una illa amb el nom de Buda al mig del riu. Camps d’un verd torrat pel sol d’un estiu que s’acaba. Des de la finestra d’una caseta de fusta, veig una família d’ànecs amagant-se darrere de les canyes.
Un braç fet de sorra de platges infinites a banda i banda. Ruta pels arrossars al ritme de la bicicleta. Ocells i més ocells. Un riu molt gran buscant el mar. Barquetes. Canyes esperant pescar. Onades dolces. Una nena fa volar un estel de cintes de colors. I jo… jugant amb un sol rogenc emmirallat a l’aigua que em diu fluixet fluixet, com si fos un secret, que els dies al Delta també s’acaben.
Entrar al Delta de l’Ebre és entrar en un món. És el món dels ocells. De l’arròs. De l’aigua. És un món fèrtil. Planer. Ple de vida. Tot sembla fàcil. No hi ha pressa. És un món de platges verges. D’arrossars. I del pas del temps a ritme de bicicleta.
El Parc Natural del Delta de l’Ebre, al sud de la província de Tarragona, és un dels hàbits aquàtics més importants del tot el Mediterrani.
La seva singularitat com a Delta el fa únic. Atractiu. Ple de racons per deixar-te seduir i per gaudir en família.
Aquests són alguns d’aquests racons:
EN AQUEST ARTICLE HI TROBARÀS...
El Garxal
El Garxal és una bassa de formació recent que hi ha a la desembocadura del riu Ebre. És una zona humida feta de petites illes modulades pel vent i el mar. Vegetació de canyes, zona de dunes i molts ocells migratoris per poder observar.
“M’assec dins d’un dels miradors de fusta. A través d’una de les seves finestretes observo, en silenci, una bassa plena de vida. Hi ha ocells de cama llarga i bec punxegut. Ells no em veuen. Jo sí.”
La punta del Fangar
La Punta del Fangar és segurament una de les imatges més fotografiades del Delta de l’Ebre. És una península feta de dunes mòbils que s’endinsa al mar i des d’on s’aixeca l’icònic far del Fangar. És una península d’uns sis quilòmetres al nord de la desembocadura del riu Ebre, davant de la badia del Fangar, que només pots recórrer a peu. Una ruta per poder observar la seva singularitat paisatgística i el seu alt valor natural.
“Camino per la sorra. Una sorra fina, molt fina. L’aigua està tranquil.la. Al meu davant, les formes suaus d’unes dunes del color de la mel. M’imagino que estic en un desert. Són així els deserts? Darrera d’una de les dunes hi apareix la punta d’un far. Cada vegada més a prop. Cada vegada el veig més gran. Enmig de les dunes un far pintat de blanc i vermell.”
Els arrossars
El Delta de l’Ebre està pràcticament ocupat per camps d’arròs, formant zones verdes i naturals. És el seu paisatge més característic. Depenent de l’època de l’any que el visites, el Delta canvia. Les extensions de cultiu d’arròs aporten un color diferent al paisatge amb el pas dels mesos i de les estacions de l’any.
A l’hivern els camps estan secs, sense aigua. A l’abril, que és l’època de la sembra, els camps són inundats d’aigua i formen un immens mirall. A l’estiu, durant els mesos de juny i juliol, el verd és el protagonista. I a partir de l’agost aquest verd es va engroguint. És un arròs que ja ha madurat i que es prepara per la sega de finals de setembre i octubre. Un cicle que s’acaba per començar-ne un altre.
“Tot canvia. Els camps d’arròs, també. Al juliol els camps d’arròs eren d’un verd intents. Avui, un dia de setembre, el color és més groguenc. Són uns camps torrats pel sol d’un estiu que s’acaba. M’hi passejo. Un grup d’ocells blancs, també. Passo la mà per sobre les espigues dels arrossars. El vent els fa onejar. Fa onejar el verd torrat. I la seva olor m’arriba amb força. És l’olor d’uns camps d’arròs que esperen, sense pressa, ser segats.”
La barra del trabucador
Gran llengua de sorra daurada i aigües tranquil·les amb el mar a les dues bandes. El Trabucador és un apèndix de longitud excepcional que s’endinsa al mar a través de 6,5 quilòmetres i que uneix el Delta amb la punta de la Banya. Una península, amb constant transformació, que configura l’àrea natural més extensa del Delta de l’Ebre. L’espai marítim de la Badia dels Alfacs, davant de Sant Carles de la Ràpita, és un port natural molt gran i on hi trobem les Salines de la Trinitat.
“Camino per una platja on a banda i banda hi ha mar. Hi ha aigua. Hi ha petites onades que són xuclades per una sorra fina. Molt fina. Camino per sobre l’aigua. No és gens freda. M’arriba als turmells. Vull jugar i ballar amb un sol, ara taronja i ara vermell, que s’emmiralla dins d’unes aigües tranquil·les. I jo… m’emmirallo amb ell.”
Les platges del Delta
Un dels atractius de Delta són les seves platges. Unes platges verges, quasi sense ser urbanitzades i de gran extensió.
Platja del Fangar
La Punta del Fangar té una extensió de 8 quilòmetres de platja d’aigües tranquil·les i envoltada de dunes mòbils que l’emmarquen dins d’un paisatge d’aspecte desèrtic. Unes dunes de gran valor ecològic i que són refugi de la fauna de la zona. Recorrent a peu part d’aquestes platges s’arriba al Far del Fangar, una de les imatges més característiques del Delta de l’Ebre.
Platja de la Marquesa
Localitzada a la part dreta d’on comença la punta del Fangar, aquesta platja de sorra fina, d’aigües clares i poca profunditat és ideal per anar en família.
Platja de Riumar
La platja de Riumar es troba a la urbanització que porta el mateix nom. És una bonica platja de sorra fina i de poca profunditat que s’hi accedeix a través d’unes passarel·les. Es troba a prop de la desembocadura i des de la mateixa platja pots veure molts ocells sobrevolar-la.
Platja de Migjorn
La platja de Migjorn, de sorra fina i daurada, està allunyada de les zones urbanes vorejant un altre dels elements naturals del Delta: l’illa de Buda. Prop d’una de les antigues desembocadures de l’Ebre, aquesta platja tranquil·la i poc massificada també és un bon lloc per poder-hi veure aus mentre et banyes.
Platja del Trabucador
La Platja del Trabucador és l’extensió de sorra de més de sis quilòmetres fins arribar a la punta de la Banya. Una platja salvatge i tranquil·la que es vesteix de colors torrats quan es pon el sol.
Els miradors
El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més grans de la regió Mediterrània. Dins la seva gran extensió s’hi troben les basses de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, L’Afacada o l’Escanyissada; així com l’illa de Buda o les penínsules de la Punta de la Banya i del Fangar. Tots aquest racons són vida. Especialment, d’ocells. Per aquest motiu, hi ha molts llocs d’observació. Hi ha molt miradors on poder observar aquesta vida.
A la platja de Migjorn, davant de l’illa de Buda, hi ha el Mirador de l’Alfacada. És un dels millors observatoris del Delta que s’ha convertit en un punt perfecte per observar tot tipus d’aus a la llacuna de l’Alfacada.
A la bassa de la Tancada hi ha instal·lat un mirador sobre llacuna. Un mirador des d’on també s’hi poden veure dues barraques, de les més antigues, i recentment restaurades, del Delta.
El mirador Zigurat, tot de fusta, permet veure pràcticament tota la zona de la desembocadura, l’illa de Buda, la de Sant Antoni i la llacuna del Garxal.
El mirador de la bassa del Garxal és un dels millors miradors accessibles al Delta. És un dels miradors que es troba dins d’un dels entorns naturals protegits i des d’on es poden observar nombroses colònies d’aus que habiten al Delta.
A la platja de Riumar, tocant a la bassa del Garxal i en un bon punt estratègic, hi ha un altre dels miradors del Delta per a poder observar moltes de les aus migratòries.
El Delta de l’Ebre en família: postals d’un mes d’octubre….
També us pot agradar
Barcelona amb nens: visita a La Pedrera
La Vall de Núria: un racó entre muntanyes
