NOSALTRES
Hola!
Benvinguts a Els viatges de la Nora. Un bloc de viatges en família a través de la veu d’una nena. La meva, la de la Nora.
NORA
Curiosa. Observadora. Inquieta.
Sóc la protagonista d’aquest racó, del meu món. Un món que cada dia que passa va creixent, com jo. A través dels viatges, de noves experiències, de tot el temps compartit en família. M’agrada que aquest món sigui cada dia més gran. M’agrada fer-lo créixer. Viatjant. Fent excursions. Veient llocs nous. Passejant les ciutats. Contemplant paisatges desconeguts. Escoltant altres llengües. Provant nous gustos. Olorant, sentint… posant els cinc sentits per on vaig. Experimentant. Vivint. M’agrada viatjar. I m’agrada conèixer món…
MARE
Somniadora. Tossuda. Sensible.
Així és la meva mare…
Ella és qui m’ha posat veu en aquest bloc. Qui li posa paraules a les experiències viscudes. Qui posa en marxa la imaginació.
Li agrada caminar descalça, abraçar-se als arbres, mirar el cel estrellat i pensar com es deu veure des de l’altra punta del món. Li agrada la fotografia. S’asseu. Mira. I fa fotos a la gent. Li agrada retenir en una imatge la força d’una vida viscuda en totes i cada una de les arrugues de les cares de la gent gran. Però, sobretot, li agrada fotografiar els més petits. Té fotos de nens amb les galtes vermelles i resseques pel fred del llac Titicaca. Fotos de nens amb la cara perfectament decorada i pintada de guix blanc d’una de les ètnies de la Vall del riu Omo. O la foto d’una nena amb la mirada tímida i dolça portant el seu germà petit penjat a l’esquena a la regió del Caixmir.
La mare sempre viatjaria. De fet, sempre té un viatge al cap (o més d’un). Ella és qui promou les escapades, qui sedueix al pare per anar a conèixer un nou racó de món.
Abans que arribés jo… va viatjar com a cooperant a Nicaragua. Va buscar l’espiritualitat al Nepal i a la Índia. Va conèixer el Marroc amb els seus millors amics i conduint el cotxe des de casa. Va fer un safari i va veure les millors postes de sol de la Sabana africana amb parella.
I s’emociona. S’emociona quan parla dels seus viatges. S’emociona quan recorda veure darrere la boira el Machu picchu. Quan descriu la transformació i la màgia de la plaça Jemaa el Fna després d’amagar-se el sol. Quan explica la sensació de banyar-se a mar obert a la badia de Halong. Quan repeteix els mantres dels monjos budistes del monestir d’Alchi…
I vaig arribar jo… I segueix viatjant. Segueix emocionant-se.
PARE
Atent. Generós. Pacient.
Així és el meu pare…
Ell és qui posa el fre de mà al munt de viatges imaginats de la mare i l’acompanya a posar els peus a terra. Quan estem de viatge, però, és qui condueix. Qui ens guia. I nosaltres ens deixem portar. És resolutiu, pràctic. Ingredients importants a l’hora de viatjar.
Li agrada la natura, l’activitat física, la muntanya. Sempre que pot, fuig de les grans ciutats buscant la tranquil·litat. Buscant encomanar-se d’un altre ritme. D’una altra vida.
I es lleva d’hora. I comença el dia posant a prova el seu cos d’alt de la bicicleta. O… corrent. I així comença el dia per molts del llocs per on ha viatjat. Ha corregut per zones protegides del parc Kruger, a Sud-Àfrica. Ha corregut sota la humitat dels paisatges de Thailàndia. Ha corregut tenint com a teló de fons Monument Valley. Ha corregut per terres gèlides a Islàndia, càlides a Veneçuela o seques a Jordània. I ha fet Maratons. Ha corregut per ciutats on un cop l’any els carrers es tallen perquè la gent els trepitgi amb les bambes posades i un dorsal amb el seu nom al pit. Una oportunitat única per passar per… el pont de Brooklyn de Nova York, per davant del Big Ben de Londres, o seguint el curs del riu Elba a la ciutat d’Hamburg.
I vaig arribar jo… I segueix corrent. A un altre ritme, però segueix corrent.
Els pares sempre m’expliquen que després d’un dels seus viatges vaig arribar jo. Diuen que vinc d’Stromboli. Una illa volcànica. Una illa màgica. Un viatge que mai oblidaran…